En aquest tema hem
parlat del maquinari que necessitem per accedir el programari, és a dir, als
programes, aplicacions, webs de recursos i altres que podem utilitzar com a
font d’informació i com a recursos metodològics. D'entre tot el maquinari que
podem trobar (ordinadors, càmeres, mòbils, etc.) hem vist amb més profunditat
les tauletes tàctils i les pissarres digitals. Sobre tot ens hem centrat en
aquestes últimes i hem dissenyat una activitat on utilitzar-les.
Imatge de Tamisu a Pixabay
La veritat és que
aquestes últimes m'han sorprés, sobretot les interactives, ja que no les
coneixia tant. Sí que és normal veure a totes les aules ordinador i projector,
però una pissarra digital és més complicat, especialment a instituts.
Pel que
fa a les tauletes, la veritat és que, en principi, em pareix molt poc
sostenible el fet de tenir una tauleta per cada alumne o alumna. Darrere de tot
el maquinari hi ha una indústria que moltes vegades vulnera els drets humans i
laborals (en l’extracció dels minerals que es necessiten per exemple o les
fàbriques asiàtiques) i explota els recursos materials de manera insostenible,
per no parlar de tot el fem digital que es genera cada dia a causa de l’obsolescència
programada. Hem de ser conscients d'aquest fet i a la vegada que ens aprofiten
dels avantatges de les noves tecnologies, exigir una producció i aparells més
sostenibles. Per exemple, tindre una aula d'informàtica mòbil, armari de
tauletes per planta o un racó d’ordinadors a cada aula, crec que podria ser més
adequat que una tauleta per alumne o alumna.
Després d'aquest incís
reivindicatiu, en general, en el debat sobre l'ús de la tecnologia a les aules,
crec que abans de tot allò que és més important en la docència i el procés d’ensenyament-aprenentatge
és la metodologia. Per molta tecnologia que tinguem, si darrere no hi ha un bon
professor o una bona professora que innova didàcticament i motiva a l’alumnat,
la tecnologia no serveix massa. Com hem vist al vídeo que ens han posat al
tema, els mateixos mètodes afegint tecnologies, no ens porta a cap lloc. Estic
segura que hi ha professorat arreu del món que no té accés a les noves
tecnologies però fa el màxim per fer que el seu alumnat aprenga, però una
vegada tenim accés a elles, cal aprofitar-les.
Aquest pensament crec que va un poc en la línia de les
declaracions de Tabichi, guanyador del premi Global Teacher Prize 2019.
Es tracta d’un professor d'una comunitat rural de Kènia que amb molt pocs
mitjans ha aconseguit aquest reconeixement. En aquest vídeo ens parla de la
tecnologia, fa una reflexió amb la qual estic d'acord, una vegada tenim accés a
internet ens obrim un món de possibilitats i ventall d'informació que no podem
desaprofitar. Aquest fet ens ajuda a transmetre a l’alumnat una visió global
clau per al seu aprenentatge i necessària a la nostra societat.



